Si una cosa li agraeixo especialment a Polseres vermelles, la sèrie de l’Albert Espinosa que va triomfar la temporada passada a TV3, és que ha sabut apropar el càncer infantil a l’audiència amb una mirada tendra i sincera, però desdramatitzada. Planteja la malaltia obertament, aconseguint trencar alguns dels tabús que encara es troben a la societat. Mostra, amb el seu estil tan personal, el dia a dia d’un hospital (d’acord, ens empassarem l’ego i no li tindrem en compte que no faci sortir voluntaris a la sèrie) i el remolí de sentiments dels nens. Però potser precisament pel fet de centrar-se en l’hospital deixa de banda un dels problemes que implica el càncer infantil: com s’hi adapta la família del nen. Logísticament parlant.

Parlem de pares i mares que passen dies sencers tancats a l’hospital acompanyant els seus fills malalts. Que dormen en una butaca a peu de llit. Que han de deixar les seves feines temporalment. Que es dutxen, mengen o fan les compres bàsiques en un temps rècord per poder tornar com abans millor al costat dels nens. Que no poden dedicar als germans del fill malalt tota l’atenció que desitjarien… Si, a sobre, casa seva queda massa lluny de l’hospital, la situació s’agreuja considerablement.

Pensant en aquestes famílies que s’han de traslladar de població perquè els seus fills puguin rebre el tractament necessari, Afanoc (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) va decidir, ja fa temps, engegar un somni: la Casa dels Xuklis. Us he parlat del projecte més d’un cop al bloc, i us en parlaria cent vegades més. La idea era construir una llar d’acollida temporal on les famílies es poguessin sentir com a casa mentre durés el tractament dels seus fills. Una casa lluny de casa.

El somni va néixer molts anys enrere, però es va començar a fer realitat el 2006, quan la Diputació de Barcelona va cedir a Afanoc un terreny a les Llars Mundet (ben a prop de l’hospital de la Vall d’Hebron, on actua principalment l’associació) per construir la casa. A partir d’aquell moment, Afanoc va lluitar incansablement per tirar endavant el projecte. Al maig del 2008 us parlava en un post de la campanya de publicitat que havien posat en marxa per promocionar el projecte i captar patrocinadors. Tot i que semblava impossible aconseguir-ho en tan poc temps, un any després s’iniciaven les obres de construcció de l’edifici. I ara, per fi, la Casa dels Xuklis ha obert portes.

Parlem d’un edifici impressionant on es podran instal·lar fins a 25 famílies, cadascuna al seu miniapartament particular. Aquests espais individuals els permeten trobar la intimitat que necessiten, però les zones comunitàries de la casa (cuines, menjador, sala de jocs, bugaderia, pati interior, jardí, fins i tot un hort ecològic) fan que puguin conviure, estrènyer lligams i donar-se suport uns als altres. Que formin, en definitiva, una gran família, com ja fan durant les llargues hores que passen a l’hospital.

Cada miniapartament de la Casa dels Xuklis és únic. Tots han estat dissenyats de manera altruista per un grup d’interioristes associats a Casa Decor, que s’han implicat en el projecte de ple. Així, cada dissenyador s’ha fet càrrec d’un miniapartament en exclusiva: l’ha distribuït i decorat al seu gust, dotant-lo d’una personalitat pròpia. I el resultat és realment increïble.

Fa cosa d’un mes, l’Albert Espinosa va ser convidat a dirigir un informatiu de La 2 i va incloure un reportatge sobre la Casa dels Xuklis entre les notícies que va triar: el podeu veure en aquest vídeo (minut 9:40). Si voleu conèixer més detalls sobre la casa, també podeu visitar el seu blog.

La gran família de la Casa dels Xuklis es completa amb el personal d’Afanoc, que ha traslladat la seva oficina als baixos de l’edifici per poder donar assistència als familiars més fàcilment; i, per descomptat, amb els seus primers habitants: els Xuklis. Uns entranyables éssers imaginaris que es dediquen a xuclar malalties i males energies, tant a la casa com a l’hospital.

Entre tots (Xuklis, arquitectes, dissenyadors, institucions, patrocinadors i, sobretot, la gent d’Afanoc) han aconseguit que la Casa dels Xuklis sigui un lloc on t’hi voldries quedar a viure per sempre. Una llar on les famílies poden desconnectar i trobar una mica de tranquil·litat, on poden sentir-se emparades.

Veure com s’ha convertit en realitat el somni de tanta gent fa que em senti encara més orgullosa de ser voluntària a Afanoc.


Fotos: xoandi