Vet aquí una àvia a qui li agrada fer llargues passejades pel barri. Vet aquí que un dia, en una de les seves passejades, aquesta àvia sent un soroll estrany que surt d’un descampat. Encuriosida, la dona s’hi apropa i descobreix que el soroll que ha sentit era el plor d’un gat que la mira amb ulls tristos. Sembla perdut. I vet aquí que l’àvia, que té un cor enorme, no s’ho pensa dues vegades: arreplega el gat perdut i se l’enduu amb ella a casa.

Aquests podrien ser els antecedents de l’últim conte que m’ha publicat la revista El Tatano, i que tot just acaba de sortir en el número de novembre. Es diu El gat de l’àvia i explica les vivències d’aquesta curiosa parella, àvia i gat, un cop arriben a casa i troben la resta de la família. Una família que no triga a entendre que el gat, molt normal, diríem que no és…

El gat de l’àvia vol ser la història d’un amor incondicional explicada amb un toc d’humor. Compta amb les il·lustracions de David Arumí, que ha sabut empescar-se-les amb enginy per posar imatges a un conte difícil d’il·lustrar. Si el llegiu, entendreu per què.


Disseny imatge: Graficzny