Els infants prenen la paraula

La Convenció sobre els Drets dels Infants estableix, com un dels seus punts fonamentals, el dret dels nens i les nenes a participar en la societat. Per tal que puguin exercir aquest dret, les seves opinions han de ser escoltades i tingudes en compte.

La ciutat de Barcelona s’ha pres seriosament aquest dret dels infants a ser escoltats. Per això ha posat en marxa el programa Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. Realitzat per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament, aquest programa analitza la satisfacció dels infants a la ciutat. I ho fa, per primera vegada, preguntant directament als interessats i no als adults amb qui conviuen. L’objectiu és conèixer el nivell de benestar dels petits, recollir les seves propostes de millora i aplicar els canvis necessaris per fer-les realitat.


De l’enquesta a l’altaveu

El programa es va engegar el gener del 2017 i fa poc que se n’han presentat els resultats. Primer es va fer una enquesta a prop de 4.000 nens i nenes de Barcelona d’entre 10 i 12 anys. Eren estudiants de 5è i 6è de Primària, provinents d’una cinquantena d’escoles de tots els districtes de la ciutat. La mostra representava el 15% dels infants d’aquesta edat que viuen a Barcelona.

L’enquesta, que va utilitzar un qüestionari validat internacionalment per Children’s Worlds, explorava el benestar dels infants en tots els àmbits de la vida, no només en aspectes materials. Els estudiants hi van aportar les seves valoracions respecte a ells mateixos, la família, l’escola, els amics o el barri.

En una segona fase, els infants van accedir als resultats de l’enquesta. A través de tallers participatius, van valorar aquests resultats i van fer propostes per millorar el seu benestar. S’hi van recollir uns 5.000 suggeriments de més de 2.000 nens i nenes.

Una anàlisi detallada d’aquestes propostes va permetre classificar-les segons tres criteris: quantes vegades es repetien, si apareixien a tots els districtes de la ciutat i fins a quin punt els infants les consideraven importants. D’aquesta manera es van poder seleccionar les aportacions que havien de formar part de l’anomenada Agenda dels infants, que recull 115 propostes d’actuació agrupades en onze demandes de millora. Les propostes s’adrecen a les administracions, les escoles i les famílies, però també n’hi ha que es plantegen com a compromisos que han d’assumir els infants.

Tot just ara comença l’última fase del programa: la campanya de difusió. El primer pas va ser presentar, el mes passat, l’Agenda dels infants a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En aquesta fase, la tasca de difusió anirà a càrrec del Grup Altaveu, format per una trentena de nens i nenes que han participat en el programa des del començament. El seu objectiu és donar a conèixer les 115 propostes als diferents agents de la ciutat, obrir vies de diàleg amb els adults i procurar que la veu dels infants sigui escoltada.


Què demanen els infants?

Dels resultats de l’enquesta i els tallers es desprèn que gairebé una tercera part dels nens i nenes no estan prou satisfets amb la seva vida. A través d’aquestes onze demandes, ens fan saber què faria millorar el seu benestar. Tot i que les demandes neixen de la valoració específica dels infants d’entre 10 i 12 anys de la ciutat de Barcelona, val la pena tenir-les en compte perquè reflecteixen inquietuds generalitzades.

Els infants prenen la paraula

Foto: Rhone a Unsplash

1. “Tenir més temps per gaudir amb la família”
Consideren que compartir temps de qualitat amb els seus familiars és essencial per al seu benestar, però sovint no ho poden fer perquè els adults tenen dificultats per conciliar feina i família. A més, necessiten saber que els familiars es preocupen per ells.

2. “Menys temps d’estudi i més temps lliure per jugar i estar amb els amics”
Es lamenten que la seva vida d’estudiant, dins i fora de l’escola, els ocupi bona part de la jornada i no els permeti gaudir de més temps amb la família o els amics. Es queixen que fan massa activitats extraescolars i que, a vegades, són més una obligació que un plaer.

3. “Sentir-nos més segurs, i rebre més suports quan tenim problemes”
No es tracta només de notar que no corren cap perill, sinó de saber que podran comptar amb algú si tenen un problema. En aquest sentit, no se senten prou segurs al barri, fet que sovint fa que no puguin anar sols pel carrer. Aquesta sensació és més forta entre les nenes.

4. “Més escolta i prendre’s seriosament el que diem”
Es mostren decebuts amb la manera com els escolten els adults. Tenen la sensació que les seves opinions i les seves propostes no són prou valorades. Creuen que massa sovint els adults paren més atenció al mòbil que a allò que diuen els infants.

5. “Més llibertat i més confiança en les nostres capacitats”
Per a ells, la llibertat consisteix a poder expressar-se lliurement i a tenir autonomia per sortir al carrer. Des d’aquest punt de vista, no gaudeixen de tanta llibertat com voldrien. Consideren que les seves famílies els sobreprotegeixen perquè no confien prou en ells.

6. “Participar en les decisions de l’escola i canviar les maneres d’aprendre”
Tenen molt clar com i què volen aprendre, i els agradaria que les seves opinions es tinguessin en compte a l’hora de definir un model educatiu que els faci sentir més motivats. També volen participar activament en les decisions del dia a dia de l’escola.

7. “Lluitar decididament contra el bullying i prevenir-lo”
Els preocupen els conflictes relacionals al centre educatiu, especialment l’assetjament entre companys. Proposen diverses mesures destinades a evitar-lo i a combatre’l que impliquen tant el seu compromís com el del professorat, les famílies i les institucions.

8. “Cuidar-nos millor, hàbits saludables i satisfacció amb el propi cos”
Saben que la vida d’estudiant i l’ús excessiu de pantalles estan relacionats amb malestars habituals com el mal d’esquena o no poder dormir. Per això es comprometen a seguir hàbits més saludables. També saben que cal acceptar el propi cos per sentir-se més satisfets.

9. “Que tothom tingui el que necessita i donar més valor a les coses que tenim”
Per a ells, la satisfacció personal va més enllà de coses materials. L’associen a aspectes com passar temps amb la família, tenir una llar on s’hi sentin a gust o jugar amb els amics. Això fa que es mostrin solidaris amb les persones que viuen situacions de pobresa o desigualtats.

Els infants prenen la paraula

Foto: Mosa Moseneke a Unsplash

10. “Més vida amb la gent del barri i espais per trobar-nos amb altres nens i nenes”
Sovint es mostren poc satisfets amb el barri on viuen. Hi troben a faltar més seguretat, menys soroll i més vida comunitària. En aquest sentit, els agradaria poder passar més temps al carrer i disposar de més espais de joc i de trobada amb els veïns, sobretot amb altres infants.

11. “Fer més coses a l’aire lliure, en una ciutat més verda”
A part de disposar de més espais de joc, assenyalen una condició bàsica per poder fer més activitats a l’aire lliure: reduir el nombre de cotxes a la ciutat. D’aquesta manera disminuiria la contaminació –atmosfèrica i acústica– i tindrien més seguretat per anar sols pel carrer.


El paper de les famílies

Per als infants és vital augmentar el temps de qualitat compartit amb la família. I saben que els seus familiars, especialment els pares i les mares, hi tenen molt a fer. Per això volen que busquin més temps per compartir amb ells estones divertides, jocs a l’aire lliure, activitats al barri. A més, els demanen ajuda per gestionar el seu propi temps i regular l’ús de pantalles.

Dels familiars també reclamen més respecte i autonomia. Volen que parlin més amb ells, valorin les seves opinions i intentin comprendre’ls. Que tinguin cura de la seva seguretat, però que no s’excedeixin en la protecció; que confiïn més en ells, en definitiva, i els deixin fer activitats adients per a la seva edat, com anar sols per carrer o decidir coses que els afecten.

Quant a la vida d’estudiant, els infants esperen que les famílies els motivin i que els ajudin amb els deures si tenen dificultats. Com a mesura contra el bullying, els demanen que s’interessin sovint per la seva relació amb els companys, tant preguntant-los directament com parlant amb el professorat.

Finalment, els agradaria que les famílies els animessin més a seguir hàbits saludables i a acceptar-se tal com són. I que també els inspiressin a l’hora de tenir un comportament cívic i solidari, utilitzant més el transport públic, per exemple, o ajudant la gent amb problemes econòmics.


I a les escoles?

Ara que la societat es planteja la necessitat de transformar l’educació, els infants volen participar en les decisions sobre la manera d’ensenyar i aprendre que es prenen a l’escola. Demanen que les seves propostes –classes més divertides, treball per projectes, menys rigidesa, continguts útils per al seu futur– siguin escoltades i que se’ls doni més llibertat per escollir què volen fer. A més, reclamen una reorganització dels horaris i els deures, de manera que els deixin més temps per estar amb la família.

Els estudiants també necessiten més suport personal per part de l’escola. Els agradaria que l’equip educatiu els escoltés més i estigués pendent del seu estat d’ànim per poder ajudar-los si tenen algun problema fora del centre. I en cas que el problema fos amb els companys, els infants voldrien que l’escola mantingués una comunicació estreta amb les famílies. En aquest sentit, demanen més tallers, xerrades i altres accions per prevenir el bullying.

D‘altra banda, creuen que l’escola hauria de vetllar més per la salut dels estudiants. Millorar el menjar, fer més activitats a l’aire lliure o reduir el pes de les motxilles són alguns dels suggeriments que fan els infants. També proposen que els centres educatius reforcin els seus lligams amb el barri –organitzant sortides als museus o les biblioteques, per exemple, o projectes conjunts amb altres escoles– i la seva vessant solidària.


Propostes per a l’Ajuntament

Una part important de les demandes que els infants fan a les administracions estan relacionades amb la conciliació familiar: els encoratgen a regular els horaris laborals i canviar els horaris escolars perquè grans i petits tinguin més temps per estar junts. També reclamen més inversió en l’educació –això inclou tenir cura dels edificis on s’ubiquen les escoles i aportar més material als centres– i en la millora de l’aprenentatge.

Els infants prenen la paraula

Foto: Japheth Mast a Unsplash

D’altra banda, demanen mesures que augmentin la seguretat als carrers i els donin més oportunitats d’autonomia, com posar més vigilància, especialment als voltants de les escoles, o millorar la senyalització de trànsit i la il·luminació. A més, aporten propostes destinades a promoure la vida ciutadana; entre elles, fer més biblioteques, centres esportius i altres equipaments o facilitar espais d’oci i de trobada per a nois i noies. I, per aconseguir una ciutat més verda, reclamen més parcs, espais per jugar al carrer i zones sense cotxes.

Els petits esperen que l’Ajuntament reforci diverses mesures de protecció social. Algunes són properes a ells, com el control del bullying a l’escoles; d’altres, més generals, com assegurar que tothom tingui un habitatge digne o ajudar a pagar els serveis bàsics a les famílies necessitades. I n’hi ha que es relacionen específicament amb la infància, com evitar el maltractament infantil o donar suport als nens i les nenes sense família.


Els infants s’hi comprometen

Saben que també hi han de posar de la seva part, si volen millorar el seu benestar. Per això es proposen ajudar els pares i les mares a fer les feines de casa, organitzar-se millor amb els deures i dedicar menys estona a les pantalles electròniques per guanyar temps amb la família. I com que volen sentir-se valorats i escoltats pels seus familiars, es comprometen a respectar-los i escoltar-los per la seva banda.

Per aconseguir més autonomia, pensen demostrar a les famílies que són responsables i guanyar-se la seva confiança. En aquest sentit, es plantegen prendre mesures com vigilar quan vagin sols per carrer, evitar conflictes o tenir uns hàbits més saludables. També es proposen valorar més el que tenen, aprendre a compartir i participar en campanyes solidàries.

I a l’escola, un dels principals compromisos dels infants és actuar contra el bullying, ja sigui per prevenir-lo o per combatre’l. Així, d’una banda, es comprometen a tractar bé els altres estudiants, sense jutjar-los ni insultar-los; de l’altra, asseguren que ajudaran els companys que pateixin algun tipus d’assetjament fent-los costat i avisant el professorat.

L’Agenda dels infants ens demostra que els nens i les nenes tenen moltes coses a dir. I que escoltar-los, prendre’s seriosament les seves propostes i posar-les en pràctica no és només una manera de millorar el seu benestar, sinó de donar-los l’oportunitat d’enriquir la societat.


Foto destacada:
Anna Samoylova a Unsplash

2018-07-11T21:56:23+00:0011 julio 2018|allà on viuen els nens|

Leave A Comment

Al publicar un comentario en el blog aceptas la política de privacidad de mondorino, en la que te explicamos cómo puedes ejercer tus derechos sobre tus datos personales.