No és fàcil trobar una comunitat on tots els veïns s’avinguin a meravella. Qui més qui menys coneix (o pateix) algun inquilí que fa la murga a la resta de l’escala. Però els veïns de Llibres al replà en són l’excepció. Ja us en vaig parlar fa un any, quan van inaugurar la seva comunitat virtual: gent literària de mena, van aprofitar la diada de Sant Jordi per ocupar els seus respectius pisos amb la il·lusió d’un nou projecte compartit.

Puc imaginar-me les reunions d’aquesta comunitat. Quan la resta de mortals aprofitem per discutir amb veïns sorollosos o queixar-nos de derrames imprevistes, els habitants de Llibres al replà deuen seure plàcidament en una saleta de la porteria o de les golfes per comentar novetats sobre literatura infantil i juvenil, parlar dels escriptors o il·lustradors que acaben de conèixer o fer la crònica de l’últim acte al qual han assistit. Tot això, acompanyat d’una tassa fumejant de te o de cafè, segons els gustos, i potser d’unes galetes de gingebre.

Tan bona relació tenen aquests veïns que van voler celebrar el seu primer any de convivència amb una festa especial. I no van pensar pas en una celebració privada, sinó que hi van convidar els amics i qualsevol amant de la LIJ que s’hi volgués apuntar.

La festa d’aniversari de Llibres al replà va tenir lloc dissabte passat a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Va ser una trobada força original i, com no podia ser d’altra manera, lligada a la literatura infantil i juvenil. Prèviament, els veïns van demanar a una escriptora amiga, la Maria Carme Roca, que escrivís un conte per a l’ocasió. I la Maria Carme, és clar, va imaginar una història ambientada en una curiosa escala de veïns. La va titular Un replà molt particular i en va fer també una versió en auca.

Tot seguit, van demanar a cinc il·lustradors que pensessin com il·lustrarien el conte de la Maria Carme. Però no per il·lustrar-lo a casa, sinó per fer-ho dissabte a la biblioteca, treballant en directe davant del públic. Un cop acabessin la feina, participarien en una taula rodona conduïda per la Teresa Duran, experta en LIJ, per analitzar-ne els resultats. I vet aquí que els cinc amics il·lustradors van acceptar el repte.

La Noemí Villamuza va fer un càsting de personatges per al conte.

Dissabte, quan els convidats vam arribar a la festa, vam trobar la Pilarín Bayés, en Jordi Lafebre, la Cristina Losantos, en Xavier Salomó i la Noemí Villamuza instal·lats, amb els seus estris, a diferents sales de la biblioteca. La Teresa en feia broma; deia que els havien separat per tal que no es copiessin. Durant un parell d’hores, vam poder descobrir el procés de la il·lustració i conèixer la manera personal de treballar de cada un, des de la planificació fins a les tècniques que empren. També vam poder interactuar amb ells: en Xavier ens va deixar tafanejar la seva llibreta d’apunts, plena de tresors increïbles; la Noemí ens va convidar a participar en un càsting per triar els nens protagonistes del conte; la Pilarín ens va fer riure amb anècdotes sobre els seus dibuixos i la seva infantesa…

Per tancar la festa, la Teresa Duran va aplegar tothom, escriptora i il·lustradors, en una taula rodona per valorar la feina feta. Va analitzar com havia abordat cada il·lustrador diferents aspectes de la història, com l’espai temporal, l’ambientació o els personatges. Els va definir com a il·lustradors que “saben llegir”, és a dir, que saben captar les pistes que l’autor deixa al text per contextualitzar l’obra i treure’n profit.

A partir de les experiències dels il·lustradors, vam poder comprovar que la seva personalitat, les seves vivències i fins i tot les seves pors marquen el seu estil. La Cristina, per exemple, ens va explicar que va començar com a il·lustradora de fons; ara és molt detallista en l’ambientació, fet que li demana més temps a l’hora de treballar. La Noemí, en canvi, ens va confessar que li fan pànic els espais; per això prioritza sempre els personatges i posa èmfasi en els gestos. I la Pilarin va concloure que aquestes mancances i els recursos inventats per superar-les acaben definint l’estil personal de cada il·lustrador.

Tant la xerrada com l’activitat prèvia ens van demostrar quelcom que va dir la Teresa com a cloenda: sovint destaquem el talent o la tècnica dels il·lustradors, però mai no considerem que, per fer una gran feina, també han de saber pensar.

Si us heu quedat amb ganes de conèixer més detalls sobre la festa de Llibres al replà, podeu llegir la crònica que n’han fet ells mateixos. Per part meva, només em quedar desitjar una llarga convivència a aquests veïns, i que ho celebrin amb moltes més festes com aquesta!


Foto: janeb13 a Pixabay