Com la reconeixereu?
Imagineu una dona vella. Molt i molt vella. De fet, la castanyera hallowinera té un bon grapat d’anys més dels que podríeu pensar. És alta i prima, i vesteix de negre de cap a peus. N’hi ha que diuen que sota l’abric atrotinat, la faldilla ampla i el mocador lligat a la barbeta s’amaga una bruixa perillosa; que val més no acostar-s’hi. No en feu cas. Ho diuen perquè, suggestionats per la foscor, s’espanten quan la veuen acompanyada d’un gat negre. I s’equivoquen: en Moniato és gris tigrat. Però ja sabeu que, de nit, tots els gats semblen negres.

On podeu trobar-la?
A la cantonada del carrer de la Por amb la riera del Calfred. O al bell mig de la plaça de l’Esglai. O potser al passatge estret que queda amagat darrere del cementiri. A la castanyera li agrada sorprendre els clients amb aparicions imprevistes. No patiu: ella us trobarà. Farà que un vent gelat us xiuxiuegi a cau d’orella com arribar fins a la parada. I sabreu que no aneu errats gràcies al reguitzell de carbasses amb espelmes flamejants que veureu a banda i banda del camí. Feu el favor de no mirar directament als ulls buits de les carbasses: són tímides i els fa vergonya que les observin. No voldreu pas que xisclin, inquietes, si se senten intimidades.

Quan la trobareu?
Cada 31 d’octubre, a les 23:47 exactament. Tindreu tretze minuts fins que arribi la mitjanit per fer la vostra compra. Afanyeu-vos-hi, doncs. Passat aquest temps, la castanyera s’esfumarà en la foscor, amb parada i tot, sense que gairebé ni us n’adoneu.

Què us vendrà?
La castanyera hallowinera és tot un exemple de dona emprenedora. Durant molts anys va vendre castanyes i moniatos com qualsevol companya de professió. Quan la moda de Halloween va atacar amb força, ella va decidir reorientar el negoci. Si no podia competir amb l’enemic, s’hi uniria. Després de fer un curs de rebosteria esgarrifosa, decoració horripilant i encanteris variats, va transformar la parada per fer-la més tètrica. Fins i tot en Moniato va canviar d’actitud: ara passeja entre les cames dels clients amb un aire enigmàtic que posa els pèls de punta. La mercaderia també va canviar. Pensant en la nova clientela, la castanyera ven ara panellets de cervell, castanyes farcides de cucs tendres i tota mena de dolços fastigosos. Són les viandes preferides dels veritables protagonistes de la nit de les ànimes: esperits, zombis i esquelets de debò, i no aquells imitadors que van per les cases fent broma i demanant caramels.

Com haureu de tractar-la?
D’entrada, no li tingueu por. Aquest posat tenebrós, la castanyera l’ha inventat només per promocionar el negoci. Si de cas, hauríeu de patir pels clients. Però no hi tindreu problemes sempre que no us coleu a la cua, no us moqueu amb el llençol d’un fantasma ni trepitgeu l’ull de poll a cap zombi. Quan arribi el vostre torn, demaneu-li a la castanyera hallowinera que us posi una paperina de castanyes calentones de les d’abans. I doneu-li per endavant un “si us plau” embolcallat amb amabilitat. Si li caieu bé, us triarà les castanyes més grans de la paella. A la paperina, hi escriurà el vostre nom i hi dibuixarà una cara somrient. Pagueu-li amb un petó agraït, i potser us regali un panellet de pinyons endolcit amb moscatell. En marxar, sobretot, no us oblideu d’en Moniato: feu-li una carícia amistosa entre les ratlles del llom.


Foto: Fotomek a Pixabay