Aquí teniu el segon microrelat que vaig presentar al concurs La casa perdida número 21 de l’editorial La tortuga Casiopea. Aquest cop, escrit en català. També el podeu llegir al bloc de l’editorial.

.

La casa del calidoscopi

“Un, dos, tres!”, crida el director. I milers d’éssers diminuts, tots a l’una, arrenquen a córrer amunt i avall. Tots els homenets són idèntics, però porten vestits de colors diferents perquè se’ls pugui distingir. Els seus moviments estan perfectament sincronitzats. Cada homenet sap quin camí ha de seguir en tot moment; per això mai no s’entrebanquen ni xoquen entre ells. Quan arriben al seu destí, s’aturen. Comproven el dibuix que han format gràcies a la seva varietat de colors: com que fa patxoca, somriuen amb satisfacció. Llavors el director torna a cridar: “Un, dos, tres!”, i les corredisses comencen de nou. Algú podria pensar que els habitants de la casa del calidoscopi s’han begut l’enteniment, però ells saben molt bé què fan. Simplement compleixen amb la seva missió: crear figures geomètriques màgiques que et deixin bocabadat quan els observis. Cada cop que giris el calidoscopi, formaran un dibuix nou per a tu. I no intentis sorprendre’ls: per moltes voltes que donis al tub, els éssers diminuts mai no repetiran un dibuix antic. La seva imaginació no té límits.


Foto: sweetlouise aPixabay