D’aquí a pocs dies farà un any que es va declarar l’epidèmia d’ebola a l’Àfrica occidental. Sentida des de casa nostra, aquesta notícia pot semblar llunyana i, per a alguns, poc prioritària; de fet, molts habitants de l’anomenat primer món només van percebre la perillositat d’aquesta malaltia l’estiu passat, quan va saltar l’alarma sobre possibles contagis a Europa. Un cop superada aquella crisi, se’n van desentendre.
El cert és que la batalla contra l’ebola continua. Segons les últimes dades oficials, aquest virus ha infectat prop de 24.000 persones i ha causat més de 9.700 morts a l’Àfrica occidental. Alguns dels països afectats han pogut vèncer l’epidèmia; a d’altres, però, s’hi manté amb molta agressivitat.
Metges sense Fronteres avisa que no és moment d’abaixar la guàrdia. Ho diu una ONG que porta 20 anys combatent aquest virus, terriblement perillós per la seva mortaldat i alta contagiositat. Durant dècades, la malaltia que causa l’ebola només s’havia manifestat en brots esporàdics a zones remotes; ara, que ha arribat a grans nuclis de població, és quan ha esdevingut epidèmia.
No hi ha cap vacuna ni tractament específic per a l’ebola. Davant això, els treballadors humanitaris de Metges Sense Fronteres només poden aplicar als malalts tractaments pal·liatius que alleugereixin els símptomes fins que, amb sort, superin la malaltia. I ho fan enmig d’unes mesures de seguretat extremes per evitar contagis. Sumada a l’atenció mèdica, hi trobem una importantíssima tasca de sensibilització entre les comunitats locals per informar-los sobre la malaltia, ensenyar-los a adoptar mesures preventives i evitar que estigmatitzin els supervivents.
Per conscienciar sobre la situació a l’Àfrica occidental i la necessitat d’actuar-hi, Metges Sense Fronteres va iniciar, fa uns mesos, una campanya destinada a donar a conèixer com lluita contra l’ebola als països afectats. La campanya inclou una exposició que recrea un dels seus centres de tractament de pacients amb ebola i explica com s’hi treballa.
Gràcies a un encàrrec de la revisa infantil Cavall Fort, vaig tenir l’oportunitat de visitar aquesta exposició i parlar amb alguns dels membres de l’organització. Entre ells, en Kim Giralt, un infermer que m’hi va fer d’amfitrió i em va explicar la seva experiència com a treballador humanitari. Vaig plasmar la visita en un reportatge titulat Lluitar per aturar l’ebola, publicat al número 1263 de la revista.
Disseny imatge: Eduardo Mejia