Cada divendres, desenes de nens i nenes de tot Catalunya agafen la bicicleta i es llancen als carrers amb un objectiu comú: arribar pedalejant a classe. El camí a l’escola es converteix, per a aquests infants, en una autèntica festa sobre rodes que poden compartir amb familiars i amics. Aquesta aventura excepcional és el resultat d’una iniciativa en defensa d’una mobilitat més sostenible i segura que cada cop agafa més força. Es tracta del moviment bicibús.
En diuen bicibús perquè aquesta comitiva de ciclistes –tant nens com adults– que van en grup de casa a l’escola funciona com una línia d’autobús. Segueix un recorregut preestablert, durant el qual s’atura a diferents parades definides prèviament, i ho fa en un horari determinat. Les famílies que hi participen s’acosten a la parada que tenen més a prop de casa i, quan passa el bicibús, s’hi incorporen.
Una idea inspiradora
La iniciativa va començar fa uns anys a Vic, impulsada per dues mestres decidides a acompanyar els seus alumnes amb bicicleta a l’escola. Poc després, aquesta idea es va replicar en altres centres escolars de la localitat i no va tardar gaire a estendre’s a diversos punts de Catalunya. Ara ja hi ha més d’un centenar de línies de bicibús arreu del territori.
No podem dir que la idea fos originàriament catalana perquè ja s’havien provat experiències similars en altres països anys enrere, però el fet és que allà no van funcionar. Ara, en canvi, l’èxit assolit pel moviment bicibús a casa nostra ha inspirat diverses ciutats europees.
Qui? Per què? Com?
Els impulsors dels bicibusos acostumen a ser les AFA, tot i que sovint s’hi implica tota la comunitat educativa. Si les famílies decideixen posar en marxa una iniciativa com aquesta és perquè valoren els avantatges d’anar amb bicicleta a l’escola, però saben que els nostres carrers no estan preparats perquè els nens hi circulin d’una manera autònoma amb seguretat. Anar en grup, en canvi, fa que els altres vehicles respectin més els ciclistes.
Les famílies s’encarreguen de definir l’itinerari i les normes de funcionament del bicibús, porten el control dels nens que hi participen i guien el grup durant el recorregut. Com que els itineraris es dissenyen tenint en compte on viuen els participants i a quina escola van, cada bicibús té unes particularitats específiques. Això fa que n’hi hagi de tota mena: alguns fan un recorregut senzill i d’altres tenen bifurcacions; n’hi ha que es dirigeixen a una sola escola i d’altres passen per diferents centres; uns circulen per vies urbanes molt transitades i d’altres van de poble a poble.
Una llarga llista de beneficis
El moviment bicibús promou una mobilitat més sostenible: com que convida a deixar de banda el cotxe, contribueix a reduir la contaminació i a fer que els carrers siguin més segurs. Els nens participants guanyen en autonomia, es fan més responsables i aprenen a circular correctament amb bici. Val a dir que els membres d’aquestes comitives ciclistes respecten sempre les normes de circulació i van equipats amb casc i armilla reflectora.
Però els beneficis per als petits ciclistes no acaben aquí, perquè també milloren els seus hàbits saludables. A més, comparteixen experiències amb altres infants i fan comunitat.
La paradoxa
L’èxit del moviment bicibús no només ha aconseguit que la bicicleta guanyi pes com a alternativa sostenible de transport quotidià, sinó que també ha generat cultura ciclista entre famílies que fins ara no s’havien plantejat aquesta opció. Els impulsors d’aquest moviment són conscients de la gran força que té per crear consciència sobre el futur que volem per a les nostres ciutats. Tot i així, el seu desig és que els bicibusos, tard o d’hora, desapareguin. Això voldrà dir que els infants ja poden anar sols i segurs amb bici a l’escola.
Vaig escriure un reportatge sobre el bicibús al Cavall Fort 1456. Si el voleu llegir, el teniu al web de la revista.
Foto: POP Scotland