La Convenció sobre els Drets dels Infants estableix, com un dels seus punts fonamentals, el dret dels nens i les nenes a participar en la societat. Per tal que puguin exercir aquest dret, les seves opinions han de ser escoltades i tingudes en compte.
La ciutat de Barcelona s’ha pres seriosament aquest dret dels infants a ser escoltats. Per això ha posat en marxa el programa Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. Realitzat per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament, aquest programa analitza la satisfacció dels infants a la ciutat. I ho fa, per primera vegada, preguntant directament als interessats i no als adults amb qui conviuen. L’objectiu és conèixer el nivell de benestar dels petits, recollir les seves propostes de millora i aplicar els canvis necessaris per fer-les realitat.
De l’enquesta a l’altaveu
El programa es va engegar el gener del 2017 i fa poc que se n’han presentat els resultats. Primer es va fer una enquesta a prop de 4.000 nens i nenes de Barcelona d’entre 10 i 12 anys. Eren estudiants de 5è i 6è de Primària, provinents d’una cinquantena d’escoles de tots els districtes de la ciutat.
En una segona fase, els infants van accedir als resultats de l’enquesta. A través de tallers participatius, van valorar aquests resultats i van fer propostes per millorar el seu benestar. S’hi van recollir uns 5.000 suggeriments de més de 2.000 nens i nenes.
Una anàlisi detallada d’aquestes propostes va permetre seleccionar les aportacions que havien de formar part de l’anomenada Agenda dels infants, que recull 115 propostes d’actuació agrupades en onze demandes de millora. Les propostes s’adrecen a les administracions, les escoles i les famílies, però també n’hi ha que es plantegen com a compromisos que han d’assumir els infants.
Què demanen els infants?
Dels resultats de l’enquesta i els tallers es desprèn que gairebé una tercera part dels nens i nenes no estan prou satisfets amb la seva vida. A través d’aquestes onze demandes, ens fan saber què faria millorar el seu benestar. Tot i que les demandes neixen de la valoració específica dels infants d’entre 10 i 12 anys de la ciutat de Barcelona, val la pena tenir-les en compte perquè reflecteixen inquietuds generalitzades.
1. “Tenir més temps per gaudir amb la família”
Consideren que compartir temps de qualitat amb els seus familiars és essencial per al seu benestar, però sovint no ho poden fer perquè els adults tenen dificultats per conciliar feina i família. A més, necessiten saber que els familiars es preocupen per ells.
2. “Menys temps d’estudi i més temps lliure per jugar i estar amb els amics”
Es lamenten que la seva vida d’estudiant, dins i fora de l’escola, els ocupi bona part de la jornada i no els permeti gaudir de més temps amb la família o els amics. Es queixen que fan massa activitats extraescolars i que, a vegades, són més una obligació que un plaer.
3. “Sentir-nos més segurs, i rebre més suports quan tenim problemes”
No es tracta només de notar que no corren cap perill, sinó de saber que podran comptar amb algú si tenen un problema. En aquest sentit, no se senten prou segurs al barri, fet que sovint fa que no puguin anar sols pel carrer. Aquesta sensació és més forta entre les nenes.
4. “Més escolta i prendre’s seriosament el que diem”
Es mostren decebuts amb la manera com els escolten els adults. Tenen la sensació que les seves opinions i les seves propostes no són prou valorades. Creuen que massa sovint els adults paren més atenció al mòbil que a allò que diuen els infants.
5. “Més llibertat i més confiança en les nostres capacitats”
Per a ells, la llibertat consisteix a poder expressar-se lliurement i a tenir autonomia per sortir al carrer. Des d’aquest punt de vista, no gaudeixen de tanta llibertat com voldrien. Consideren que les seves famílies els sobreprotegeixen perquè no confien prou en ells.
6. “Participar en les decisions de l’escola i canviar les maneres d’aprendre”
Tenen molt clar com i què volen aprendre, i els agradaria que les seves opinions es tinguessin en compte a l’hora de definir un model educatiu que els faci sentir més motivats. També volen participar activament en les decisions del dia a dia de l’escola.
7. “Lluitar decididament contra el bullying i prevenir-lo”
Els preocupen els conflictes relacionals al centre educatiu, especialment l’assetjament entre companys. Proposen diverses mesures destinades a evitar-lo i a combatre’l que impliquen tant el seu compromís com el del professorat, les famílies i les institucions.
8. “Cuidar-nos millor, hàbits saludables i satisfacció amb el propi cos”
Saben que la vida d’estudiant i l’ús excessiu de pantalles estan relacionats amb malestars habituals com el mal d’esquena o no poder dormir. Per això es comprometen a seguir hàbits més saludables. També saben que cal acceptar el propi cos per sentir-se més satisfets.
9. “Que tothom tingui el que necessita i donar més valor a les coses que tenim”
Per a ells, la satisfacció personal va més enllà de coses materials. L’associen a aspectes com passar temps amb la família, tenir una llar on s’hi sentin a gust o jugar amb els amics. Això fa que es mostrin solidaris amb les persones que viuen situacions de pobresa o desigualtats.
10. “Més vida amb la gent del barri i espais per trobar-nos amb altres nens i nenes”
Sovint es mostren poc satisfets amb el barri on viuen. Hi troben a faltar més seguretat, menys soroll i més vida comunitària. En aquest sentit, els agradaria poder passar més temps al carrer i disposar de més espais de joc i de trobada amb els veïns, sobretot amb altres infants.
11. “Fer més coses a l’aire lliure, en una ciutat més verda”
A part de disposar de més espais de joc, assenyalen una condició bàsica per poder fer més activitats a l’aire lliure: reduir el nombre de cotxes a la ciutat. D’aquesta manera disminuiria la contaminació –atmosfèrica i acústica– i tindrien més seguretat per anar sols pel carrer.
L’Agenda dels infants ens demostra que els nens i les nenes tenen moltes coses a dir. I que escoltar-los, prendre’s seriosament les seves propostes i posar-les en pràctica no és només una manera de millorar el seu benestar, sinó de donar-los l’oportunitat d’enriquir la societat.
Foto: Anna Samoylova